Actualment considerem el patrimoni artístic com el conjunt d’obres artístiques i valors complementaris,  relacionats amb aquestes, que volem transmetre a les generacions que ens segueixen.  Es un actitud i voluntat de transmissió conscient, derivada  del nostre concepte de cultura  i de la nostra voluntat de permanència i d’identitat cultural.

El principi que dona sentit al llegat patrimonial sorgeix de la relació entre patrimoni i el nostre concepte de propietat col·lectiva. En tant que considerem el fet artístic com representant de la nostra identitat col·lectiva, considerem necessària la seva transmissió com a resposta existencial que mantindrà la coherència del nostre grup. Arrelat de forma profunda  amb el sentiment de la memòria compartida amb la nostra pròpia generació, el llegat cultural  ens relaciona,  amb independència del temps i de l’espai, amb les generacions anteriors i posteriors.

A partir del segle XX apareix un nou marc patrimonial, fruit de la cultura compartida, oferint-nos una ampliació de l’àmbit considerat anteriorment. Els nous mitjans i la major mobilitat dels individus han aportat intercanvis culturals entre països, que demostren una  consciència  comú de salvaguarda dels valors artístics.  Aquest fenomen  d’apropament a les formes artístiques alienes des de la pròpia cultura representa una globalització de l’art i és evident que ens trobem davant d’un fet d’integració a la recerca d’un llenguatges propi. La nova  dimensió que adquireix el  patrimoni artístic és abastable mitjançant els recursos tecnològics que ens permeten ampliar la nostra memòria artística,  relacionant-la amb els  fets més diversos i allunyats del nostre entorn quotidià.

Les generacions hereves del nostre patrimoni artístic seran les receptores de les obres que nosaltres conservem, documentem i analitzem per a obtenir-ne coneixements intel·lectuals i emocionals, que des del passat ens projectin cap al futur, en un desig de progrés i creixement.  En aquesta aspiració, és ineludible  el diàleg amb aquestes noves generacions, receptores del nostre patrimoni amb l’objectiu d’esbrinar quin és el seu concepte i valoració del patrimoni,  i fins quin punt l’hem de reforçar per a projectar-lo com a capital social i cultural que justifiqui la seva permanència i salvaguarda.